Neix la primera edició del Mobofest a l’any 2017, situada al Puig de Consolació, a Sant Joan. Un lloc idíl•lic, ple de màgia que s’enlairava per acollir el primer any del festival amb grans grups de l’indie mallorquí com Roig, Salvatge Cor, Lava Fizz, Ombra o els Go Cactus, entre d’altres. Una primera edició que va conglomerar a 700 persones en la totalitat del dia que durava el festival.

L’any següent, el Mobofest va començar a créixer sense preàmbuls. De 700 persones es van passar a més de 2500. El 2018 va ser un primer punt d’inflexió, en veure que el projecte era necessari de veritat, que la gent de Mallorca realment necessitava aquest espai on trobar els grups locals que escoltaven i descobrir-ne de nous. A part, de començar a degustar les petites mostres de fora de l’illa, ja que el 2018 el cap de cartell va ser El Petit de Cal Eril, el primer grup de fora de l’illa que va acollir el Mobo.

El 2019 va arribar, fins avui, l’última edició que s’ha celebrat del festival. Va ser el de la gran consagració. Amb un cartell vestit amb noms com Joan Miquel Oliver, Ceremoney, Jansky, Leonmanso o els mítics Billie The Vision & The Dancers, el primer grup internacional que va passar per l’escenari del Mobofest. I sí, va ser consagració perquè van passar, ni més ni menys que més de 5000 persones pel festival. Una edició que també es va engrandir en nombre de dies de concerts, ja que va passar a tenir-ne dos amb Núria Graham com a cap de cartell del segon dia.

El 2020 volia ser un any increïble. Acompanyat per un progrés del Mobofest com a organització, el cartell havia de ser d’unes dimensions importants. Kakkmaddafaka com a grup internacional, amb Manel, Pavvla, el retorn de Pujà Fasuà o Thony Bloom. La pandèmia ho va fer impossible i va fer que quedés dins el llimbs per sempre. A causa d’això, el Moviment Musical Mobofest no es va rendir i va transformar el Mobo20 amb Els Vespres del Mobofest, com a cicle de concerts adaptat a la situació epidemiològica. Així i tot, després d’haver organitzat un altre cop el festival amb només 2 mesos de marge, amb un cartell amb grups com Da Souza, Joana Gomila, No Room o Modern York, entre d’altres, l’Ajuntament de Sant Joan va decidir cancel•lar el festival a base d’un ban municipal. Un festival que complia estrictament totes les mesures de seguretat i que havia estat aprovat i corroborat pel Govern de les Illes Balears.

A la quinta edició, el festival es traslladava a Lloret de Vistalegre, on dels camps de cereals en va créixer un recinte espectacular on va ressonar la música durant tres horabaixes de finals de juliol. Tot i la presència de la Covid-19, l’organització va marcar un seguit de regles per assegurar el mínim risc de contagi. Davant d’un públic assegut, però carregat de fam de bona música, van vibrar els acords de grups locals com Da Souza, Alanaire, Maria Hein, Reïna, o Maria Jaume, qui tocava al seu poble. Els tres gegants musicals que van acompanyar els records de cada un d’aquells dies van ser Manel, Pau Vallvé i Cariño. Serà una edició per recordar després de la tempesta d’estiu que va agafar per desprevinguts als assistents el segon dia de festival. Tot i això, l’organització va ser capaç de recompondre-ho tot i poder dur a terme el tercer i darrer dia.

La sisena edició es plantejava com la primera del festival a gran format després de la pandèmia. Prop de dos milers de persones assistiren el 30 i 31 de juliol a Lloret, el lloc que acollí per segon any consecutiu el Mobofest. Amb el públic d’empeus –ara sí–, i el rostoll s’erigia com a pista de ball perfecta, la música sonà de quasi 12 hores seguides a Baix de sa Riba. Tot i les repetides onades de calor que marcaren l’estiu del 2022, la xafogor i la solana no van evitar que els Kakkamaddafakka, Saïm, Mishima, Ginestà, Lildami, Escarràs i companyia fessin moure l’esquelet a les persones presents. Les Cariño repetiren, aquesta vegada sense invocar Neptú, déu de la pluja. Els Villagers ens transportaren directament al cel amb una de les millors actuacions de la història del festival. Dos grups internacionals, quatre de nacionals i el talent illenc més efervescent del moment reunits en dos dies idíl.lics i la confirmació que el festival havia arribat on mereixia estar. Pot ser, s’havia trobat la fórmula del Mobo.

La setena edició va arribar amb novetats. La primera va ser el canvi d’ubicació. El Parc de n’Hereveta de Porreres va acollir per primera vegada el Mobofest, un recinte ideal pel format actual del festival. Una altra va ser afegir un dia més a l’esdeveniment. El dijous 27 de juliol el Mobofest va fer la seva jornada inaugural organitzant unes jornades professionals i un posterior concert de Mar Grimalt i la catalana Julieta, i obrint les portes d’un lloc idíl•lic com és el Santuari de Monti-Sion de Porreres. Aquest només va ser el tret de sortida a dos dies màgics a n’Hereveta. Els dies 28 i 29 de juliol el cor del Pla de Mallorca va bategar al ritme de la música d’un cartell de luxe format pel grup internacional Temples, artistes nacionals de la talla de La Bien Querida, Cala Vento, Els Pets i Renaldo & Clara i bandes locals com Joan Miquel Oliver, Da Souza, Miquel Serra, Ánimos Parrec o Júlia Colom, entre molts d’altres. El Mobo segueix creixent, però sense abandonar els seus ideals.